El pensamiento de Jovellanos citas

1. Se acercan tiempos en la que la opinión pública castigará al historiador que no rinda tributo obligado a la veracidad y la imparcialidad que preferirá a cualquier  respeto de falsa piedad.

                                                                                       
2. ¡Adios, felicidad; adios, quietud, para siempre! Empieza el bullicio, la llegada de amigos, y la de los que lo quieren parecer; gritos, abrazos, mientras yo, abatido, entraré en una difícil carrera, turbulenta, peligrosa.  Mi consuelo, [...] Haré el bien, evitaré el mal que pueda; feliz yo, ¡si me vuelvo inocente! Feliz, si conservo el amor y la opinión del público, que pude ganar en la vida oscura y privada.

3. España no lucha por los Borbones ni por Fernando; lucha por sus propios derechos, derechos originals, sagrados, imprescriptibles, superiores e independientes de toda família o dinastía. España lucha por su religión, por su Constitución, por sus leyes, sus costumbres, sus usos; en una palabra, por su libertad, que és la hipoteca de tantos y tan sagrados derechos. España jura reconocer a Fernando de Borbón; España el reconoce y le considera como su rey otro que la gobierne? I quan temi que l'ambició o la flaquesa d'un rei l'exposi a grans mals com els que ara pateix, no sabrà viure sense rei i governar-se per si mateixa?

4. Jo no seguesc un partit, seguesc la santa i justa causa que sosté la meva Pàtria, que unànimement adoptam els que rebérem de la seva mà l'august càrrec de defensar-la i regir-la, i que tots hem jurat seguir i sostenir a costa de les nostres vides. No lluitam, com preteneu, per la Inquisició, ni per somniades preocupacions, ni per l'interès dels grans d'Espanya; lluitam pels preciosos drets del nostre rei, la nostra religió, la nostra Constitució i la nostra independència.

5. [...] La ignorància sempre és cega. No coneix el bé per seguir-lo, ni el mal per evitar-lo. Deixa de fer moltes coses per temor de fer-les malament i, quan vol obrar, ni sap cercar camins nous, [...] ni fugir de les sendes comunes i batudes [...].

6. Potser comença alguna sorda persecució de l'Institut? [...] No hi ha res a la meva institució, ni a la biblioteca, ni als meus consells, ni als meus designis que no sigui dirigit a l'únic objecte de descobrir les veritats útils.

7. Amor és un afecte misteriós / que neix entre secretes confiances, / i mor al tall de mordaç censura; / i només aquell que aconsegueix, ni envejós / ni envejat, complir les seves esperances, / és qui culmina el seu goig i la seva ventura.

8. Mai la meva vista toca aquest punt que no em recordi els dolços consols que trobaren les meves desgràcies entre aquells sants anacoretes.

9. De qualsevol part que es miri l'escena en què fou col·locada la ciutat de Palma, apareixerà molt bella i agradable; però observada des d'aquí es presenta sobre manera magnífica.

10. Però la major riquesa, glòria i defensa d'aquesta costa, i el millor ornament del seu camp i la seva badia serà sempre la insigne i bella ciutat que els ensenyoreix.

11. Una gorja [...] s'obre per donar pas a la copiosa font de la Vila, que neix al peu de la bella possessió de la Granja, [...] amaga llavors les seves aigües i el seu nom; [...] i reneix al lloc de Canet. Aquí es on les seves aigües cristal·lines comencen a seguir un curs obert i lliure; i, augmentades al pas amb les de la font d'en Baster i amb altres amb menys cabal, després de regar gran part del camp i moure diversos molins fariners, entren a la fi a la ciutat per abastar les seves fonts, els seus pous i les cisternes com si, destinades a fecundar la terra, refusassin a la mar el tribut comú de les aigües.

12. Feliç el solitari que, lliure de dolor i remordiment, pugui gaudir així del gran espectacle de la natura.

13. L'honor i el luxe tenen una mateixa mare, és a dir, l'opinió, i viuen d'un mateix aliment, la vanitat. Combatre l'opinió amb l'opinió seria, sens dubte, el més convenient, però mai haurà de ser aquesta una guerra de força, sinó d'astúcia.

14. Molts altres es diverteixen i passen alegrement el temps: però mai desconeixen que per divertir-se amb llibertat i amb gust és indispensable haver complert abans el seu deure.

15. Quant serà l'afany de qui, adormit torpement en les seves distraccions, només té coneixement per sentir les seves faltes, sense tenir constància per evitar-les!

16. [Astúries] Si no té bones lleis, les tindrà, perquè aquest ha de ser un efecte infal¿lible de la propagació de les llums. Quan l'opinió pública les dicti, l'autoritat les haurà d'establir, vulgui o no.

17. No hi ha navegació sense comerç actiu; no hi ha comerç actiu sense indústria; no hi ha indústria sense primeres matèries; aquestes no hi són sense agricultura; no hi ha res sense capitals; no hi ha capitals sense totes aquestes coses; i no hi ha navegació, comerç, indústria, agricultura, població, capitals, sense instrucció.

18. Els vostres blasons, els vostres privilegis ja no es lliuren sobre uns títols tan ferms; només el vertader patriotisme, només la virtut, una virtut il·lustrada i benèfica, poden justificar-los i conservar-los.

19. Des que no tots els homes són soldats, des que la indústria i el comerç han separat la professió militar de les altres, ja la ferocitat no és un mèrit en l'home civil i  ho és tal volta en el soldat? Tampoc. La pólvora, la tàctica i la filosofia han dissipat aquest funest error i han reconciliat la humanitat amb el vertader valor.

20. El que anomenen fortuna, això rai, [...] Virtut, instrucció, vet aquí el que sempre dura; amb aquests vestits que mai no es gasten, l'home està segur que mai no es veurà en pèl.

21. És massa cert que les lleis soles poden modificar els costums d'un poble o d'una classe, però encara és més cert que totes soles no basten per millorar-los.

22. La desgràcia és una gran mestra, i és on l'home aprèn a penedir-se d'haver afluixat alguna vegada, per imprudència o lleugeresa, els vincles que l'unien a altres cors.

23. Deu ser tan impossible que jo deixi de parlar per un amic, la sort del qual és a les mans d'un altre, com que exigeixi d'aquest una cosa que sigui contrària al seu honor i a la justícia.

24. La peresa i la ignorància estan sempre en guerra amb l'aplicació i el treball.

25. La lluita de toros no ha estat mai una diversió, ni quotidiana, ni gaire freqüentada, ni de tots els pobles d'Espanya, ni generalment cercada i aplaudida. Es pot per tant calcular que de tot el poble d'Espanya a penes la centèsima part deu haver vist alguna vegada aquest espectacle. Com, idò, s'ha pretès donar-li el títol de diversió nacional?

 26. Creure que els pobles poden ser feliços sense diversions és absurd; creure que les necessiten i negar-les-els, és una inconseqüència tan absurda com perillosa. El poble que treballa necessita diversions, però no espectacles. No ha de menester que el Govern el diverteixi, però sí que el deixi divertir-se. En els pocs dies, en les poques hores que pot dedicar al seu solaç i esbarjo, ell cercarà, ell inventarà els seus entreteniments; basta que se li doni llibertat i protecció per gaudir-ne.

27. Meditar i proposar tots els mitjans de millorar, promoure i estendre la instrucció nacional. I com a últim fi del seu treball, es proposarà la plenitud d'instrucció que pugui habilitar tots els individus de l'Estat, de qualsevol classe i professió, per tal que puguin adquirir la seva felicitat personal i contribuir al bé i la prosperitat de la nació en el major grau possible.

28. Hi ha per ventura un espectacle més trist que veure subjecte i esclavitzat a la natura l'home que va néixer per ensenyorir-la?

29. Home!, si vols ser venturós contempla la natura i acosta-t'hi; hi ha la font de l'escàs plaer i felicitat que foren donats al teu ésser.

30. Normalment, en aquest casos, ni l'Esperit Sant influeix, ni la raó il·lumina, ni la injustícia decideix. Cada particular es determina per raons privades i la voluntat general d'una comunitat és sempre el resultat de les inclinacions particulars.

31. Les obres dolentes, i fins i tot les mitjanes, són molt fàcils de jutjar. Els seus defectes, o són palpables o es descobreixen amb poca diligència per part de qualsevol que no manqui de les comunes idees de crítica. Però conèixer les meravelles o els petits defectes de les obres excel·lents només és donat als genis aguts i perspicaços, als quals la natura ha dotat d'un gust exquisit i d'un tacte delicat.

32. No poden posar remei les justícies a aquests mals, perquè hi ha mil arbitris per pal·liar aquests contractes i donar-los l'aire de legítims, concorrent-hi alhora el comerciant que dóna el gènere, el mercader que el compra, el corredor que intervé en el negoci i el necessitat, que és víctima de l'avarícia de tots tres.

33. Però, on trobarem aquest fons per dotar un bosc tan ric? Aquest és el punt en què xoquen tots els bons projectes. Tanmateix, no tinc per impossible la seva execució en aquesta ciutat.

34. La llum de la il·lustració no té un moviment tan ràpid com la del sol; però quan ha arribat a algun hemisferi es difon, encara que lentament, fins omplir els més llunyans horitzons i, o jo conec malament la meva nació, o aquest fenomen ja hi va apareixent.  

35. El món ha estat sempre esclau de l'opinió i aquesta tirana ha decidit despòticament entre els homes del bé i el mal de les seves operacions, a despit moltes vegades de la justícia i la raó.

36. Les coses bones no es fan si no s'intenten. La utilitat és als ulls i és tal que mereix qualsevol temptativa.

37. És necessari observar al peu de la lletra les condicions, diguin el que vulguin el director i els interessats; el camí durarà un segle més si es treballa amb el rigor dels pactes i les condicions.

38. Quan els pocs homes de geni que posseïm s'ocupin en obres dignes, en obres que serveixin per a la millora del nostre govern, les nostres lleis, les nostres màximes i les nostres idees, no seran necessaris majors esforços per fer callar l'enveja i la maledicència.

39. És necessari usar amb reserva aquestes espècies, aparentar una profunda tranquil·litat i obrar secretament, perquè el sigil serà la primera de les nostres armes contra uns batalladors cridaners i malavinguts.

40. [...]  i jo, encara que he tingut les meves flaqueses, mai he tractat amb aquesta gent, ni he entrat mai a ca seva. Les meves passions han estat nobles, filles de la casualitat i el caprici, i mai de la corrupció.

41. Habitar és avui un dels articles més costosos de tot veí. D'aquí, en resulta la carestia de la mà d'obra i de moltes coses indispensables per a la vida i, enmig d'aquesta carestia, no pot prosperar a la cort cap indústria ni tràfic.

42. Tot això no val res en comparació amb els objectes que ens interessen. Els nostres pollancres, els nostres salzes de Babilònia, el nostre pinar, el nostre passeig, el nostre camí i les nostres obres de ports són objectes molt més dignes d'ocupar el nostre esperit, perquè hi ha xifrat el bé del país en què hem nascut...

43. Fils que travessen d'un arbre a l'altre a gran distància, que pugen del terra a les branques sense tocar el tronc, [...] Per on passaren aquestes filadores i teixidores que, sense trama ni ordit, sense llançadora, teixiren tan admirables obres?

44. Allunyats els amics, intimidats els altres, ningú gosà entregar les meves justes i vehements queixes. Ho féu el meu capellà, i aquest gest de fidelitat el té en una presó. La meva innocència està reconeguda.

45. Que un home despullat completament de pàtria, de casa, de parents, d'amics, en definitiva, de llibertat, pugui no només viure tranquil, sinó fins i tot trobar un poc de plaer al descans, als llibres, al tracte amb persones escasses i alienes, resulta a penes humà i quasi miraculós. 

46. Benaurat, amén, l'inventor de les lletres i, maleït mil vegades, qui les deté o les persegueix, o les mira de mal ull.

47. El que sí em sembla molt necessari és que a l'article principal del Diccionari geogràfic n'hi hagi un de subaltern entorn del nostre dialecte en què s'indiquin el seu origen, la seva índole i les seves anomalies, i que es confirmi la doctrina amb pocs, poquíssims, però molt triats exemples.

48. Et faig saber que, encara que ho voldria, no t'escriuré del meu puny, perquè la meva lletra, que sempre fou dolenta, ara és pèssima, així com per cuidar els meus ulls, les taques dels quals creixen, i amb aquestes el meu temor a perdre del tot la vista.

49. Des de la meva darrera carta, ha continuat aquí el temps tan plujós; les aigües han provocat grans estralls a l'illa, segons vaig llegir al  seu setmanari. Per això mateix he suspès els meus banys, i encara no he pogut continuar l'exercici que se'm permet...

50. Essent impossible aclarir les rels de totes les paraules d'una llengua, el millor etimologicon ha d'admetre les d'origen conjectural i fins i tot les d'origen incert, i deixar a la posteritat la seva determinació o el seu aclariment.

51. les arts del joc, [...] les consider alienes completament a l'home estudiós, el qual ha de cercar -i sens dubte ho trobarà als llibres i a la meditació el que quadri amb la dignitat del seu caràcter i condició. Que es dediquin altres als naips i a la vana conversa.

52. Sobre mi, quasi submergit en aquesta mansió de silenci i solitud, no sé què escriure. Potser et parlaré d'aquesta guerra deslleial que sense declaració prèvia s'ha mogut contra nosaltres?. Potser del summe perill que amenaça aquesta illa nostra, mancada de defenses i que no es recolza en cap esperança de recursos o socors?

53. Aquí vivim enguany en una primavera perpètua, sense que el termòmetre hagi baixat en aquest turó més que a sis graus sobre zero com a major fred, i entre els nou i els deu molts de dies.

54. Sobretot, repetesc, em dol veure que viatja i no escriu, que observa i no apunta, ni ordena, ni dedueix, i que es fatiga i no cull fruit, ni per a si mateix ni per a d'altres.

55. Jo no som miracler, però tampoc incrèdul. Sé que el nostre gran Déu deté alguna vegada les seves meravelles fins i tot en objectes petits; però la sana raó requereix, per això mateix, que en tots, i més en aquests, l'examen sigui el més detingut i assenyat.

56. Jo continuu feliçment amb els meus banys, [...] la meva edat i la meva dèbil constitució m'obligaran a suspendre'ls amb la primera caiguda de les aigües de tardor, i llavors tindré cura de fiar la conservació de la meva salut a la paciència, a l'exercici i al bon règim.

57. No pot dubtar-se que hi havia a Palma en aquell temps escultors i bons, ja que almenys ho acrediten així les obres de la capella major de la Santa Església, i d'altres del primer i segon segle de la conquesta.

58. Sent la que primer aprenen, la que parlen a la seva primera edat, aquella en la qual parlam sempre amb el poble, i en què aquest poble rep tota la seva instrucció, és clar que mereix major atenció de la que li hem prestat fins aquí. Hom dirà que l'estimam, i és ver, però no l'estimam amb amor cec. La millor manera d'estimar-la serà conrear-la. Llavors coneixerem el que val, i el que pot valer.

 
59 ... la perfecció de la Constitució ha de resultar de la seva conveniència amb l'extensió i naturalesa del territori que ocupa cada poble, amb l'estat present i possible de la seva població i cultura, amb les seves idees religioses i civils i amb les arts i professions que viu...

60. La política, considerada com l'art de governar els pobles, no pot tenir cap altre objecte que el de la seva felicitat.

61. Crec que una nació que s'il·lustra pot fer grans revolucions sense sang, i crec que per il·lustrar-se tampoc és necessària la rebel·lió.

62.S'hauran acabat per sempre els horrors de la guerra? Començ a entreveure un temps de pau i fraternitat universal; un Consell general per establir-la i conservar-la.

63. Voldria, en fi, que servint fidelment la seva pàtria, no perdessin mai de vista el vincle que els uneix a tota la seva espècie, i que a la seva perfecció i felicitat han de concórrer a l'una tots els pobles i tots els homes.

64. Per moltes i molt diverses que siguin les causes de la prosperitat d'una nació, estic ben segur que es poden reduir a tres, a saber, bones lleis, bones llums i bons fons...

65. Tal vegada l'afecte que li tinc (a Ceán Bermúdez) i l'agraïment als seus bons serveis em fan ponderar els seus valors, però l'estimació de tota la gent als pobles en què ha estat és un testimoni indefectible al seu favor.